Document motivat d’Els Verds del País Valencià presentat al procés de participació pública del Pla Especial de la Marjal de Gandia, Pla Especial de Reserva Dotacional Esportiu i documentació annexa, pel que demanem la retirada d’aquests projectes.
El sotasignant (…), atenent al procés d’informació i participació pública del Pla Especial de la Marjal de Gandia (des d’ara PEMG), Pla Especial de Reserva Dotacional Esportiu (des d’ara PERDE) i altres documents annexos que ha estat presentats per l’Ajuntament de Gandia davant la Conselleria d’Infraestructures, Transport i Medi Ambient amb data de 20 de desembre de 2011, presenta, als efectes legals oportuns, en el seu nom propi i en representació d’Els Verds del País Valencià, les següents propostes o al·legacions que globalment consideren que les propostes que incorpora el PEMG i el PERDE de Gandia no acompleixen les directrius i normatives de la legislació ambiental, urbanística i de camps de golf pel que demanem a l’Ajuntament de Gandia desisteixi i retire aquests projectes, pels següents motius:
Primer.- El PEMG es presenta acollint-se a l’article 177 1.c) del Reglament d’Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística (Decret 67/2006, de 19 de maig) que assenyala, com a objecte dels Plans Especials, la conservació i preservació del paisatge i del medi natural, portant endavant la previsió de l’article 140. Marjals del Pla General de Gandia publicat al DOGV de 10-09-1.999. Els usos contemplats pel Pla General per a la totalitat de l’espai inclòs com a marjals són els “agrícoles, que no impliquen transformació del seu destí i naturalesa, ni lesionen els seus valors específics, tant en el sòl, com en el subsòl i vol, així com la pràctica racional de la caça i pesca, els didàctics d’observació i estudi del medi”. És per això, que amb la proposta que fa el PEMG i que desenvolupa el PERDE de reserva dotacional per a l’ús esportiu, que classifica com a SNUP3 Dotacional Esportiu 34 Ha on es construirà un camp de golf que ocuparia en total 172.000 m2, (amb nous vials, aparcament, introducció de gespa, alteracions topogràfiques…), estaria modificant-se els usos permesos pel Pla General de Gandia en un sentit contrari a la legislació valenciana que pretén la conservació i preservació del medi natural.
Segon.- La Llei 11/94, d’Espais Naturals Protegits de la CV, a l’article 15. Zones humides, apartat 2. diu que “Les zones humides hauran de preservar-se d’activitats susceptibles de provocar-ne la recessió o degradació, i amb aquest fi els terrenys inclosos en aquestes seran classificats sempre com a sòl no urbanitzable subjecte a especial protecció, d’acord amb el que disposa la llei sobre Sòl No Urbanitzable. La classificació del sòl es mantindrà fins i tot en el supòsit de dessecació per qualsevol causa de la zona humida o d’una part d’aquesta”.
Tercer.- Amb data de 16/09/2002 es publicava al DOGV l’acord de 10 de setembre de 2002, del Consell de la Generalitat Valenciana, d’aprovació del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana que incorpora no solament els espais de la Marjal de Gandia, sinó que també cataloga com a zona humida la Desembocadura del Riu de Xeraco que afecta al terme municipal de Gandia, en la partida Uir, classificada pel Pla General de Gandia com a sòl urbanitzable sectoritzat al seu article 121.
Quart.- El Catàleg de Zones Humides es fonamenta en els objectius i criteris del “Pla Estratègic Espanyol per a la Conservació i Ús Racional dels Aiguamolls” aprovat el 19 d’octubre de 1999, que inclou en les proteccions el que es denomina “ambients associats” que constitueixen elements rellevants de la mateixa unitat funcional, tractant-se de cordons dunars i antigues restingues, així com goles i altres elements d’alimentació o descàrrega que es consideren consubstancials amb la zona humida.
A més a més, també el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana estableix un perímetre d’afecció o llit, en aplicació del que disposa l’article 15.4 de la Llei 11/1994, de 500 metres al voltant dels límits de les zones humides.
Els ambients associats, que són unitats morfològiques de la Marjal de Gandia, són a la restinga, el cordó sorrenc litoral que tanca l’actual llit de la Marjal, i que consta de la pròpia platja, el cordó dunar i el que científicament s’esmenta “backbarrier”, que seria una àmplia planura sorrenca, ubicada a la zona interior de les dunes, com a zona de transició entre la restinga i la marjal en sentit estricte, que és correspon amb la zona esmentada Uir pel Pla General de Gandia i que ja hem assenyalat que està classificada com a sòl urbanitzable sectoritzat i, per tant, no s’acompleix l’obligació legal de classificar els terrenys catalogats com a sòl no urbanitzable subjecte a especial protecció.
Cinquè.- La Marjal de Gandia, part sud de l’espai geogràfic catalogat com a zona humida amb el nom de Marjal de la Safor, que s’estén des del terme municipal de Tavernes de la Valldigna fins el Riu Sant Nicolau en el terme municipal de Gandia, té unes característiques geomorfològiques que, segons els científics que l’han estudiada (per exemple, Viñals, Ors i Andreu, al seu llibre “La Marjal de Gandia”, publicat per l’Ajuntament de Gandia l’any 2001, dipòsit legal V-5065-2001), té un peculiar emplaçament sobre un aqüífer detrític que l’assembla més a una finestra d’aigua subterrània que aflora a la superfície que a una zona humida convencional fruit de l’entollament d’aigües arribades des de l’atmosfera o els rius. Per això, la Marjal de Gandia és dolça i no salobrenca i té tanta importància per a la seua preservació el nivell piezomètric de les aigües subterrànies que l’alimenten.
La legislació vigent europea, estatal i valenciana és molt clara en el sentit de que totes les actuacions a les zones humides han de tenir com a condició bàsica la seua preservació i restauració. És per això que es fa especial esment de la cura que s’ha de tenir en els aspectes hidrològics d’aquestes zones i les seues conques, a més de la seua classificació obligatòria com a sòl especialment protegit.
Tanmateix, no s’incorpora al PEMG cap actuació, ni disposició normativa que contemple la protecció del nivell piezomètric de la Marjal de Gandia com a objectiu fonamental del Pla, fet que considerem bàsic per a l’objectiu de conservació i preservació d’un medi natural on l’existència d’aigua és l’element fonamental que fa possible la riquesa de la seua biodiversitat i justifica tots els esforços i mesures legislatives i de les Administracions per a la seua protecció.
Observem tan poca cura en la protecció dels valors hídrics de la Marjal de Gandia quan el PEGM proposa la classificació com a zona d’infraestructures una part del territori de la Marjal on hi ha surgències difuses d’aigua que, encara que haja estat afectada per infraestructures viàries, hauria de ser considerada com una zona protegida d’especial cura justament per la seua aportació hídrica.
Sisè.- Així mateix, el PEMG quan aborda l’activitat agrícola a l’article 44 obvia completament l’actual existència del cultiu del taronger en moltes parcel·les, que comporta el drenatge de la Marjal mitjançant l’estació de bombeig ubicada a la Séquia de l’Ahuir a l’altura de l’Escola Politècnica Superior de Gandia de la Universitat Politècnica de València, per tal d’evitar l’asfixia radicular d’aquests arbres. El taronger és una espècie que no s’adapta a les zones humides i solament ha estat possible el seu conreu justament actuant en contra de la conservació i preservació de les Marjals, amb actuacions al llarg del temps d’elevació del nivell de la terra amb vessaments de terra i tot tipus d’enderrocs procedents de l’activitat de la construcció i obliga al bombeig habitual d’aigua a la mar en els moments que puja el nivell piezomètric.
El Pla Especial de la Marjal de Gandia, que diu pretendre la conservació i preservació de la zona humida, hauria de contemplar el manteniment del nivell piezomètric mínim per a conservar els valors ambientals que suposa justament l’existència de més aigua, superficial i aprop de la superfície, que en altres sòls agrícoles més idonis per al conreu del taronger. Per això, el PEMG hauria d’haver previst en el seu articulat normatiu un projecte de substitució del taronger per altres conreus tradicionals a la Marjal i més adaptats a les seues condicions, com ara l’arròs o les hortalisses d’estiu. Més encara, quan la citricultura valenciana pateix una crisi estructural i és l’hora de la reconversió de l’agricultura valenciana cap altres conreus, com podia ser l’agricultura ecològica, adaptada al medi. En aquest sentit, considerem que una reconversió dels conreus actuals de la Marjal de Gandia podria oferir al mercat local, de la comarca i més enllà, magnífics productes d’horta de temporada, amb la plusvàlua que suposa procedir d’un espai ambiental d’alts valors naturals i suposar un important redreçament econòmic i un allau de llocs de treball, tan necessaris en l’actual conjuntura de crisi econòmica.
Setè.- La Marjal de Gandia forma part d’una zona humida que té el seu límit al sud en el Barranc de Beniopa o riu de Sant Nicolau, i com altres zones amb alts valors ambientals, com és per exemple el Parc Natural de l’Albufera de València, amb anterioritat a la legislació proteccionista que avui existeix en l’ordenament jurídic ha patit, i encara, tota una sèrie d’agressions i actuacions que les han degradat, que, en cap manera, poden justificar noves actuacions contràries a la seua conservació, en el mateix sentit.
Per això, considerem totalment injustificat i contrari a l’ordenament jurídic vigent que l’Informe de Sostenibilitat Ambiental del document d’Avaluació Ambiental Estratègica (EAE) del PEMG contemple com antecedent vàlid per a classificar com a sòl dotacional esportiu 340.004 m2, on s’ubicaria el camp de golf “Pitch&Putt”, l’existència del Camp de Golf del Saler al si del Parc Natural de l’Albufera, que està declarat en la seua totalitat com a sòl no urbanitzable especialment protegit. De tots és sabut, que el Camp de Golf del Saler, inaugurat el 3 de juny de 1968, està construït amb molta anterioritat a l’existència de l’actual legislació urbanística i ambiental que protegeix els espais naturals i que justament és un record d’actuacions urbanístiques indesitjables al si de l’àmbit de l’Albufera de València, a la Devesa de El Saler, que avui serien totalment inviables legalment. Tampoc és de rebut que s’aporten com antecedents Plans, com el d’Acció Territorial de l’Horta de València o del propi Ajuntament de València que estan en tramitació, i, per tant, no són documents amb cap valor normatiu en aquests moments.
Vuitè.- Hem de dir que repetides vegades ens trobem en el conjunt de la documentació del PEGM referències a normatives que estan en procés de tramitació pretenent fonamentar-se en elles, el que comporta una feble justificació jurídica. Així, el camp de golf, “Pitch-Putt”, que es tramita junt al PEMG es recolza en les disposicions d’aquest que està en tramitació, i l’EAE considera acceptable com antecedents el que ja hem vist en el punt anterior.
En canvi, es sorprenent que en cap apartat de la documentació es fa referència a la vigent llei 9/2006, de 5 de desembre de 2006, reguladora de Camps de Golf en la Comunitat Valenciana. Considerem aquesta referència obligada doncs es justifica la modificació del Pla General de Gandia que no permet l’us esportiu a la Marjal per a la ubicació del que el propi projecte defineix com “camp esportiu per a la pràctica del golf en la seua modalitat de Pitch and Putt”.
Aquesta modalitat és la que contempla la Llei 9/2006 al seu article 21.3 a) quan senyala que la superfície mínima d’un camp de golf de 9 forats en el que tots són Par 3 serà de 4 Ha. El projecte que es presenta ocupa més del doble d’aquesta superfície mínima amb els 97.190 m2 de sòl destinat al Pitch&Putt que preveu.
Així, l’absència d’aquesta referència legal obligada que considerem clau per analitzar l’adequació a la normativa del camp de golf que es projecta al si de la Marjal de Gandia invalidaria el contingut positiu de la valoració del mateix que fa l’informe de sostenibilitat ambiental de l’EAE.
Novè.- Obviant l’existència de la Llei, el PEDER no atén en molts aspectes als requisits establerts a la Llei 9/2006 de Camps de Golf.
Aquesta Llei 9/2006 exigeix al seu article 14.1. que expressament a la memòria justificativa del projecte es justifique que l’emplaçament que es propose haurà de tenir una aptitud territorial superior a la mitjana del terme municipal on s’ubique, tenint en compte la seua capacitat d’acollida i vulnerabilitat ambiental. Aquest requisit no ha estat contemplat en cap moment al projecte i és clar que al terme municipal de Gandia existeixen molts àmbits amb menys vulnerabilitat ambiental que la Marjal que és sense cap dubte la més vulnerable.
A Gandia ja existeix un menut camp de golf al Camí Fondo del Grau, ubicat a una àmplia zona que el Pla General de Gandia classifica com a Sòl No Urbanitzable Comú que se’ns dubte té major capacitat d’acollida i menys vulnerabilitat que el sòl de la Marjal per a una possible voluntat d’ampliació del camp de golf.
Desè.- L’article 16 de la Llei 9/2006 planteja la vulnerabilitat ambiental i la defineix al seu punt 1. com “la susceptibilitat del medi a resultar deteriorat per activitats antròpiques o per fenòmens naturals que produeixen alteracions de les característiques i condicions naturals en terme de conseqüència.
Considerem innegable que les actuacions proposades per al Camp de Golf: Vials, Aparcaments (que la llei preveu per a 75 places), introducció de gespa en 35.800 m2 (espècie completament al·lòctona a la flora de la Marjal), la possibilitat d’alterar la topografia dels terrenys en 1,5 m, (una alteració dràstica en un espai que és pràcticament pla i en la seua total extensió no sobrepassa de entre 5 m i -0,5 m sobre el nivell del mar), suposarien un importat deteriorament en una zona d’alt valor ambiental.
En aquest sentit volem insistir en l’afecció al medi natural de la Marjal que tindria la introducció de 35.800 m2 de gespa per al manteniment de l’hàbitat catalogat 6420 Praderies Humides Mediterrànies de Molinio-Holoschoenion. A més, el manteniment de la gespa del camp de golf implicarà l’ús de productes fitosanitaris i adobs que no es contempla al PEDER que no inclou cap projecte de gestió ambiental d’aquestes espècies cespitoses.
Onzè.- Així, observem que la documentació presentada per l’Ajuntament de Gandia no compleix amb les disposicions de la Llei 9/2006, de camps de golf de la CV que al seu article 44 exigeix que a la memòria justificativa incorpore: “ art. 44.2 a) Estudi i justificació de la capacitat d’acollida dels terrenys afectats, en relació amb la resta del terme o termes municipals afectats, incloent els factors assenyalats a l’article 15 de la present llei. b) Estudi i justificació del grau de vulnerabilitat ambiental dels terrenys afectats, en els terminis i amb les condicions exigides per l’article 16 de la presente llei”.
Dotzè.- Tampoc existeix a la Documentació cap estudi del cost que tindria per a l’Ajuntament de Gandia l’adquisició del 80% dels terrenys de la zona reservada com a dotacional esportiu que es dedicaria al camp de golf (uns 140.000 m2) que, sempre, i més en aquest moments de crisi econòmica i dèficit municipal, s’hauria de tenir en compte a l’hora de valorar la viabilitat o no del projecte. L’esmentada expropiació seria possible perquè tan el PEMG com el PEDER s’acullen a la possibilitat de declaració d’utilitat pública de l’actuació i a la possibilitat d’expropiació dels terrenys als seus actuals propietaris, en el cas de no arribar a un acord sobre el valor del sòl.
Tampoc s’incorpora al PEGM, ni al PEDER, la definició de la modalitat d’explotació del camp de golf, “Pitch&Putt”, que com preveu l’article 6 de la Llei 9/2006, al ser d’utilitat pública podria ser camp públic, aquell que permet l’accés lliure a usuaris en general a les seues instal·lacions o camp mixt, que és aquell en el que es compatibilitza el lliure accés a les instal·lacions a usuaris en general amb la figura de l’usuari abonat. Així mateix, no coneguem quines són les previsions del nombre d’usuaris del camp de golf, modalitat “Pitch&Putt”, ni el cost previst del seu manteniment.
Tretzè.- Vista tota la documentació, sembla que l’únic objectiu real del PEMG és, justament, intentar fer jurídicament possible la ubicació del camp de golf, “Pitch&Putt”, en els terrenys que actualment estan protegits pel PGOU de 1999 i tota la legislació vigent, i s’estaria vulnerant l’objecte de l’apartat c) del punt 1 de’ l’article 177 del Reglament d’Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística (Decret 67/2006, de 19 de maig) que assenyala com a objecte dels Plans Especials la conservació i preservació del paisatge i del medi natural.
Per tots aquests motius, en representació d’Els Verds del País Valencià i en nom propi presentem les següents propostes:
PRIMERA.- Que l’Ajuntament de Gandia desisteixi i retire el Pla Especial de la Marjal de Gandia, el Pla Especial de reserva dotacional esportiu i els documents annexos que va presentar davant la Conselleria d’Infraestructures, Transport i Medi Ambient amb data de 20 de desembre de 2011.
SEGONA.- Que l’Ajuntament de Gandia redacte un nou Pla Especial de la Marjal i la Platja de l’Ahuir de Gandia, amb l’objectiu de preservació i conservació dels valors naturals, agrícoles, culturals, històrics, científics i didàctics de la zona, que contemple conjuntament la totalitat d’aquest espai com a part integrant de la zona humida Marjal de la Safor i modifique el Pla General de Gandia classificant com a Sòl No Urbanitzable Especialment protegit tant els terrenys actualment contemplats a l’article 140 com marjals, així com els terrenys compresos en la zona humida de la Desembocadura del Riu de Xeraco, així com els que estiguen dintre del perímetre de protecció de 500 m de conca de les dues zones humides catalogades al nostre terme municipal.
Gandia, 4 d’abril de 2013.
SR. ALCALDE DE L’AJUNTAMENT DE GANDIA.
Plaça Major, 1. Gandia.
