El fals miratge en el que va caure la majoria de la societat en les passades eleccions municipals, autonòmiques i generals ja s’ha esborrat. Més de 6.200.000 persones aturades al conjunt de l’Estat Espanyol, més de 700.000 al País Valencià i quasi 10.000 a Gandia són raons, més que suficients, per tal de despertar del fals somni en el que van caure moltes persones que votaren al PP pensant que tot canviaria a millor, després de l’erràtic i equivocat govern de Zapatero i, perquè no dir-ho, ací a Gandia, després de la desmesura en moltes de les seues accions del govern PSOE-Plataforma. Molta gent va creure en el lema “Ahora Empleo” del PP i en els paranys de la campanya electoral de la dreta, quan anunciaven baixades d’impostos, seguretat en les pensions i quan repetien que la crisi era tota culpa dels governs socialistes. El PP va saber convèncer a la majoria de què amb l’arribada de la dreta al poder canviaria la tendència a la baixa de l’economia i començaria la recuperació i la creació de llocs de treball.
A Gandia, aprofitant la crisi, el descontent de l’electorat d’esquerra pel gir neoliberal del govern de Zapatero i les seues retallades que suposaren 15.000 milions d’euros, pel seu pacte amb Rajoy per tal de reformar la Constitució i posar la disminució del deute públic davant dels drets i serveis socials i, també, pels aspectes més megalòmans de la gestió de l’Ajuntament, el PP va aconseguir convèncer a la majoria de l’electorat de Gandia de què, després de 28 anys de governs socialistes, era hora del canvi. El PP va aconseguir que Gandia oblidara que, fins l’any 2007, havia estat la pluralitat la que havia governat la ciutat, que cap alcalde o alcaldessa havia tingut majoria absoluta i que havia estat el pacte, el consens de socialistes, nacionalistes i verds, el que havia fet de Gandia una de les ciutats més capdavanteres en el municipalisme progressista valencià i espanyol. Oblidà una gran part de l’electorat, per la intensa i potent campanya del PP, que tot no havia estat malbaratament de la despesa pública, que Gandia, amb la participació plural, era una ciutat amb un urbanisme raonable, amb molts metres quadrats de zones verdes per habitant, amb espais naturals protegits com la Marjal i el Paratge Natural Parpalló-Borrell, amb una potent tasca cultural com el Cine Pot, la programació del Serrano, de la Marquesa, una ciutat educadora amb una xarxa d’escoletes infantils en tots els seus barris, la Universitat Politècnica, la Universitat Internacional de València, l’Escola Oficial d’Idiomes… Una ciutat amb els serveis bàsics garantits i de qualitat, amb una magnífica aigua potable sense nitrats en totes les aixetes, amb un Pla contra inundacions totalment innovador amb tres grans dipòsits en marxa… Una ciutat amb una política integradora dels nouvinguts que ha merescut un tesi doctoral recent. Una ciutat que potenciava l’associacionisme i la participació veïnal. No, tot no era malbaratament, ni tot ho havien fet els socialistes, ni tots els polítics eren iguals, ni avui són tots els polítics iguals.
S’equivocaren i s’equivoquen, sobre tot els que ho fan des de posicions que es consideren alternatives al sistema, quan insisteixen en el que tots són iguals, tots són corruptes, tots van a guanyar diners. Certament, assistim, cada dia, a noves imputacions per corrupció que abonen eixa teoria i que Els Verds rebutgem i denunciem amb tota la nostra força, participant en la querella contra Bárcenas i els empresaris que sembla han participat en el possible finançament no lícit del PP o amb la acció judicial que ha portat a la condemna de l’ex-alcaldel del PP de Torrevieja, perquè nosaltres, com molt altra gent, no estem en política per a guanyar diners i treballem des de les nostres conviccions sense esperar més que millorar la ciutat, el País i les condicions de vida dels seus habitants i que ho vol fer des de la democràcia participativa i des de la regeneració moral dels valors avui majoritaris en la societat.
Perquè no hi haurà un veritable canvi social, de sistema econòmic i polític, sense la majoria de la gent, sense la convicció democràtica i majoritària de que l’actual sistema neoliberal ens porta al fracàs col·lectiu, a la llei de la selva i a la impossibilitat de que l’espècie humana habite en el futur en un Planeta contaminat.
Perquè ni ahir, ni avui és qüestió d’avantguardes il·luminades amb la veritat absoluta, de catecismes més o menys radicals. És qüestió de demostrar, en el dia a dia, amb alternatives concretes, possibles i honestes, discutides democràticament i de manera pacífica, que no és possible tornar a la “bambolla urbanística” que anava a fer-nos a tots rics, que l’actual model de vida que malbarata els recursos naturals i contamina l’aire i l’aigua és impossible de fer-lo arribar als 7.200 milions d’habitants de la Terra, que haurem de pensar si més quantitat de consum és realment més qualitat de vida (si hem d’entestar-nos en que un cotxe més gran, el mòbil de darrera generació, unes esportives de marca, anar en màniga curta per casa encara que siga hivern perquè tenim un potent aire acondicionat i poder menjar fruites i verdures fóra de temporada són realment el que ens pot fer més feliços).
La societat valenciana, també l’espanyola i la del món occidental, havia abandonat els valors del treball, de l’educació, de la cultura pròpia, de l’arrelament al medi, de l’estima per les coses properes, pel territori que ens envolta… Tots volíem -volem encara?- ser rics i, quan més prompte, millor. Els adolescents actuals no aspiren a ser metges, enginyers, fusters o mestres: volen ser “milionaris” i, per això, per eixos valors majoritaris en la societat, guanyen les eleccions els qui representen els interessos dels milionaris, els que tenen aspecte d’haver-ho aconseguit.
Quanta gent s’havia dedicat a guanyar diners, passant de la política -creient que ja no hi havia esquerra, ni dreta- i escoltant els missatges d’aquells que deien que “da igual el color del gato, lo importante es que cace ratones”, o dels que deien que ja no hi havia ideologies, que el mercat ho regularia tot?
Ara, el fracàs col·lectiu que suposa la crisi econòmica del capitalisme financer i especulatiu no pot portar a la societat desenganyada a abandonar la política o a donar suport a aquelles veus interessades que posen a tots en el mateix sac des del populisme que vol aprofitar la desesperació de la gent en el seu benefici propi. És moment de reivindicar novament el que hem vingut dient alguns des de fa molts anys. És moment de repetir amb força que Els Verds no és una sigla que s’oposa a una altra, que la política no és ser d’un o d’altre equip de futbol. Si tots juguem al mateix joc, si tots acceptem els mateixos valors, no estem més que acceptant el sistema i és quan sí som tots iguals i no ens distingim. I, si acceptem un sistema fonamentat en el benefici particular, en el guany personal encara que siga en detriment d’altres, en guanyar diners encara que siga mantenint als treballadors i treballadores en fàbriques tèxtils on es fan els vestits de les multinacionals com la que ara s’ha enfonsat en Bangla Desh amb centenars de morts, tenim algun dret moral de criticar aquells que van a la política a forrar-se, a guanyar diners? No hi haurà canvi social si no posem en solfa els valors morals del sistema i això és el que hem de fer Els Verds.
És moment de reivindicar que hem de fer política tota la gent, totes les persones, que no és cosa de professionals, de “polítics”, que la causa pública, el govern de les ciutats i dels països, és cosa de totes i tots, per cercar entre tots les alternatives que més interessen a la immensa majoria, al conjunt de la societat, de manera solidària. És hora de pensar que “l’interès general” és el que més interessa a cadascú en particular, que no hi ha salvació individual de la voràgine insaciable de la globalització de les multinacionals i un grapat de famílies multimilionàries que controlen la banca mundial i els recursos energètics. És hora de pensar que no anem a fer-nos tots rics i que hem de lluitar cada dia per a que demà no siguem la immensa majoria molt més pobres en benefici d’uns pocs. És l’hora del sentit comú, de l’ètica ciutadana, republicana, que posa per davant la causa pública per davant d’egoismes personals que una fallida o una malifeta de la banca ens furta quan menys ens esperem. És l’hora de ser ciutadans honestos i solidaris que reclamen un sistema just, transparent i democràtic, que tinga com objectiu la felicitat de l’espècie en ciutats i pobles habitables, en un Planeta viu, sense perills transgènics o nuclears.
Conscients de les possibles conseqüències d’una majoria absoluta del PP, Els Verds de Gandia participàrem en la coalició electoral Gandia ens uneix. Ho diguérem en el moment d’acceptar aquella proposta: “perquè no poden esperar millores en la seua situació els treballadors i classes socials més desfavorides d’una victòria electoral del PP” i perquè no teníem cap voluntat, ni cap por de desaparèixer com a força política diferenciada, amb el nostre perfil, la nostra identitat i el nostre programa propi. També ho diguérem aleshores i aquesta assemblea ho ratifica plenament avui: “no ens hem difuminat, no hem desaparegut, al contrari, ens hem fet una realitat política incontestable i ferma a Gandia i, ara, és clar que també ens hem fet una necessitat per tal que Gandia segueixca en la senda del progrés i encara avance més”.
Amb la majoria absoluta obtinguda en el moment de més devaluació de la figura de Zapatero i pels errors del govern Orengo-Mut, el PP al front del govern de Gandia ha confirmat les nostres pitjors expectatives que ens havien portat a intentar sumar tots els vots progressistes per evitar-les. El PP de Torró comença el seu govern impedint que s’instal·lara, al port de Gandia, l’exposició de la Caixa, que any rere any tenia un èxit assegurat, amb mil visitants al dia de mitja, el que era una aposta segura d’oferta cultural complementària per al turisme de la ciutat i, a canvi, ubicava una plaça de bous per a major glòria de la tortura d’animals totalment cruel, anacrònica i sense cap arrelament en la nostra societat.
El govern del PP de Gandia encetà el procés privatitzador de l’educació pública amb les Escoles Infantils Municipals i de mala manera -que ara li ha suposat una condemna del jutjat de lo social-, el tancament de Gandia TV -que sempre va estar mancada d’un Consell Social per al seu control democràtic com Els Verds havíem reclamat en repetides ocasions per evitar el partidisme de la seua informació com passa tots els dies en Canal 9, però que era una finestra pública i en valencià que ara ha perdut la ciutat i la comarca de la Safor- i també, en aquest cas, no es tingueren en compte els drets laborals dels professionals que hi treballaven, abandonà el projecte Innova (I+D) i, des d’un principi, mostrà un clar símptoma contrari a les zones verdes i el medi ambient. Recordem la desaparició de la zona verda de la Plaça Major, de la Plaça Jaume I o les talades d’arbres a la Plaça del Castell per ubicar una carpa per fer una festa de Cap d’Any o al Clot de la Mota per a la Plaça portàtil del fracassat i “cutre” Maremàgnum -del que encara no sabem quin ha estat el seu cost per a la hisenda local.
No. La majoria absoluta del PP no era igual que els governs plurals anteriors per a Gandia.
El PP amb majoria absoluta que ens mal governa, que ha retallat a l’oposició la veu al Plenari, que pràcticament els ha deixat sense capacitat d’actuació, que ha tancat el Teatre Serrano per tal de privatitzar-lo, que ens ha deixat sense Cine Pot, que té una croada contra Pluja Teatre o que compra l’edifici de la Citroën per a ubicar la Policia Local o una part d’un Hotel .que es va fer en un Parc Públic per a instal·lar una bolera- i que retrotrau la cultura de Gandia a la vulgaritat més absoluta donant suport a programes de TV com Gandia shore, ara ens amenaça, com era d’esperar, al territori de més alt valor natural de Gandia, la Marjal i la Platja de l’Ahuir, amb un projecte de camp de golf pitch&putt i l’anunci d’un concurs nacional d’idees “urbanitzadores”. Mentre, a Gandia, no ha arribat el moment del “Ahora empleo”, al contrari, ja són quasi 10.000 persones les aturades i cada dia assistim a tancament de comerços, empreses, activitats i les xifres d’ocupació dels hotels d’aquesta darrera setmana santa ens anuncien un estiu molt crític.
En tot aquest mal temps, Els Verds de Gandia hem estat ahí, participant en l’oposició municipal activament mitjançant el nostre regidor, Joan Lluís Soler, i, davant de la societat de Gandia i la comarca, amb la nostra veu pròpia, del partit, denunciant el que no ens agrada i pensem que és contrari als interessos de la majoria i presentant les nostres alternatives. Hem presentat al·legacions al Pla Especial de la Marjal -contra el camp de golf- que pensem defensar fins al punt d’arribar als tribunals si escau. Estem preparant una proposta de Parc Natural Ecoturístic, de conservació dels seus valors naturals, d’aprofitament per al turisme ambiental, per a l’agricultura ecològica i que desclassifique definitivament per a l’ús urbanístic la Platja de l’Ahuir -que la propera Presidència Executiva que avui triem aprovarà i presentarà a la societat gandiana. Hem insistit en la necessitat de prevenció d’incendis forestals de les nostres muntanyes i les possibilitats d’ocupació que genera la cura del bosc. Hem reclamat l’acabament de l’Hospital Comarcal i, sobre tot, que estiga dotat de totes les especialitats quirúrgiques i assistencials per tal d’evitar els desplaçaments dels pacients a l’Hospital de la Ribera. Ens hem posicionat contra les ordenances municipals que posen entrebancs a l’ús de la bicicleta en la nostra ciutat. Ens hem posicionat contra la reforma educativa del PP que vol enfortir l’ensenyament privat contra l’escola pública, que ha abandonat a les Universitats públiques en aquests moments amb greus problemes de finançament i contra la proposta de Districte Únic que afavorirà els centres concertats i augmentarà el fracàs escolar. I, des d’un principi, hem insistit i insistim en que la nostra economia agrícola, comercial i turística, necessita una altra política pública d’inversió, de reestructuració ecològica, d’oferta complementària i, sobre tot, de manteniment de les rendes de les classes populars i treballadores, generant ocupació estable. Són les classes populars i treballadores les que compren als nostres comerços i tendes i gaudeixen de la nostra platja, i la política d’austeritat i destinar els diners del rescat a tapar els forats de la banca per assegurar els seus beneficis que, al dictat de la UE en mans de la dreta europea, aplica Rajoy: ofega el nostre present i futur.
Tampoc el PP aten al camp valencià, on els agricultors professionals són cada vegada més vells, les seues rendes més baixes i les perspectives de futur per l’actual política de la UE més que preocupants. Ha augmentat l’abandonament de camps que va començar a terres en zones d’interior, però s’ha generalitzat i traslladat també al litoral, on ja és més d’un 8% la desaparició de camps de cítrics a causa de la disminució constant dels ingressos de les campanyes de la taronja.
Els Verds del País Valencià treballarem al Parlament Europeu per aconseguir que la PAC done solucions a la volatilitat dels preus agraris, lluite contra la preponderància de la distribució comercial en la cadena alimentària, assegure la rendibilitat de les explotacions dels xicotetes productors i les cooperatives i empreses socials, acabe amb el domini en la negociació dels preus del camp de la gran distribució comercial, impossibilite les estratègies de les grans superfícies de baixar els preus agrícoles europeus, assegure la reciprocitat dels productes agraris de tercer països, s’augmenten les ajudes a la producció ecològica i al mercat de proximitat i es lluite decididament contra el conreu de transgènics (OGM) i es protegisquen les llavors i les espècies autòctones i la biodiversitat. Els Verds de Gandia treballarem per aconseguir que l’Horta de Gandia i la Marjal siguen novament un allau de productes autòctons de qualitat per al consum diari i generen centenars de llocs de treball.
Amics i amigues, és l’hora de la rebel·lia democràtica i ciutadana i de sumar esforços per a eixir de la crisi econòmica, per a generar ocupació amb tota urgència, des d’uns nous paràmetres polítics, des d’una alternativa econòmica, social i ambiental, que garantisca el present i el futur de les noves generacions. És moment de seguir en el camí encetat les passades eleccions de sumar: ho férem, en les eleccions municipals, amb el Gandia ens Uneix i el PSOE local i ho férem, a les generals, amb la coalició amb IU que obtingué en Gandia quasi 2.000 vots i un escó per a EU-Verds a la província de València. Ara, la suma ha de ser més ampla encara i pot anar més enllà. No pensem que va a ser fàcil guanyar-li a la dreta, malgrat tot, i no oblidem la injusta llei electoral, el sistema d’Hondt, els llistons electorals i la potència econòmica d’altres forces polítiques o els mitjans de comunicació al seu abast. Però, des de la convicció que són moltes les persones decebudes amb l’actual política del PP i amb el sistema polític i econòmic, que esperen i reclamen una alternativa política real, forta, unitària i creïble, Els Verds, des del nostres principis i programa alternatiu i, com sempre, amb voluntat unitària, ens comprometem a posar-la dempeus, des d’ara mateix.
Des d’ací fem una crida a tot l’electorat progressista de Gandia, a totes les persones que cregueren en el projecte “Gandia ens Uneix”, per damunt de les sigles de partit, com a suma d’esforços per mantenir el model de ciutat progressista, oberta, integradora, educativa, cultural, solidària i verda que estimem, a participar, junt a Els Verds, per unir-se novament en l’apassionat projecte col·lectiu de recuperar-la entre tots i totes.
