Joan Francesc Peris, Portaveu d’Els Verds i exregidor de l’Ajuntament de Gandia que durant tres corporacions (1995-2007) va ser responsable de Medi Ambient, ha presentat recurs davant la Direcció General de Comerç i Consum de la Generalitat Valenciana demanant l’anul·lació de la nova tarifa del subministrament de l’aigua potable de Gandia que va estar aprovada per la Junta de Govern de l’Ajuntament i, ara, ha estat publicada per l’esmentada Direcció General el passat 2 d’agost.
Peris, en el seu recurs, considera que la nova tarifa crea una doble nova quota de pagament, tant de servei (que paguen tots els consumidors cada mes), com de consum (que es paga per metres cúbics consumits) que amb el nom d’amortització tècnic-financera pretén carregar, en el rebut de tots els usuaris de l’aigua de la ciutat, l’amortització del canon de 55 milions d’euros que van ser entregats per l’empresa concessionària a l’Ajuntament de Gandia en el moment de formalització del contracte (abril de 2008) i, dels quals, gens o ben poc va estar destinat al Pla Director de l’Abastiment, que des del 2007 espera ser executat.
Joan Francesc Peris considera que el plec de condicions de la concessió deixa clar que la viabilitat econòmica de la mateixa és a risc i ventura de l’empresa i que, com diu una sentència de 2013, del tribunal del contenciós contra l’Ajuntament de Gandia, els usuaris no tenen per què carregar amb cap indemnització financera.
Peris considera que, si la nova tarifa s’aprovara definitivament, estaria fent-se pagar als consumidors de l’aigua, tots els veïns i veïnes de la ciutat, un canon anticipat de 55 milions, que no es va destinar a l’aigua, substituint la tarifa de inversions transitòria, per a 10 anys, que sí es va gastar en la construcció de les dos plantes desnitrificadores que han millorat la qualitat de l’aigua de Gandia.
“Espere que la Direcció General de Comerç i Consum, sota la responsabilitat d’un històric dirigent de Compromís, entenga perfectament els motius del recurs que presente i anul·le la nova tarifa que vol fer pagar als usuaris de Gandia el canon anticipat i, a més, obligue a eliminar la tarifa de inversions transitòria de les plantes desnitrificadores que era per a 10 anys i es va posar en marxa en gener de 2005” -ha dit Peris.
“El canon anticipat de 55 milions havia d’haver estat calculat sobre l’excés dels beneficis esperats de la gestió de l’aigua al llarg dels 25 anys i no, com ara sembla, de mantenir una tarifa d’obres que tenia una finalitat concreta i 10 anys de vigència. No és de rebut que el que es va gastar en tota classe de despeses i no en millores de la xarxa de l’abastiment de l’aigua, ara, es tinga que pagar per tots els usuaris d’un servei que presta en règim de monopoli l’Ajuntament, a través de la concessionària” -ha seguit Peris en les seues declaracions.
Peris, portaveu d’Els Verds, torna a insistir en què seria una acció a esperar de la nova política i de la transparència que l’Ajuntament publicara totes i cadascuna de les factures que s’imputaren als 55 milions d’euros del canon anticipat del servei de l’aigua i que ara es pretén amortitzar en la nova tarifa.
Adjuntem text del recurs presentat avui:
A LA DIRECCIÓ GENERAL DE COMERÇ I CONSUM
El sotasignat, Joan-Francesc Peris Garcia, amb DNI nº –——–, major d’edat i amb domicili a Gandia, carrer –——–, CP –—, per mitjà del present escrit, a l’empara del que estableix l’article 116 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, presente el següent
RECURS POTESTATIU DE REPOSICIÓ
contra la Resolució de data 21 de juliol de 2016 del director general de Comerç i Consum per la qual s’aprova la modificació de la tarifa del subministrament domiciliari d’aigua a Gandia, servei que presta l’empresa Aigües de València SA, Exped. 151.028 / 072.016, publicada en el DOCV número 7842 / 2016.08.02.
MOTIUS
El servei d’aigua potable és una competència municipal com assenyala el punt 2.l de l’article 25 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, que s’exerceix com a monopoli municipal i així ho reflecteix el mateix article 6 del Reglament aprovat, de manera que tot usuari d’aigua potable resta obligat a contractar aquest servei amb empresa subministradora autoritzada pel mateix i en les condicions que estableixi l’Ajuntament.
Que la modificació de tarifes afecta directament a les actuals i futures condicions del servei d’aigua potable que rebo al meu domicili segons contracte mercantil amb l’actual empresa subministradora i, per tant, considero que a l’efecte de recurs contra aquesta resolució posseeixo un interès legítim , com a consumidor del servei i com a ciutadà empadronat a Gandia, per a poder recórrer-lo.
La modificació de la tarifa que recórrec preveu un nou concepte tarifari en el subministrament de Gandia, Amortització tècnic-financera, que suposa una nova quota per consum de 0,151 euros / m3 i una quota de servei, segons calibre del comptador, que va des de 2,043 euros / mes per a calibres fins a 13 mm a 112,375 euros / mes per als comptadors de major calibre.
En el punt 13 del Capítol II del Règim Econòmic financer del plec de condicions de l’actual concessió del servei d’abastament d’aigua de Gandia que va ser adjudicat a l’empresa Aigües de València s’estableix clarament que el concessionari gestionarà el servei al seu risc i ventura , com va deixar clar la sentència nº506 / 2013 del Jutjat del Contenciós Administratiu núm.3 de València, Procediment Ordinari 4/13, de data 16 de desembre de 2013 que diu: “Primera 4. el contractista accepta el contracte i la gestió del servei a seva total risc i ventura, en els termes de l’art. 98 TRLCAP, pel que l’incompliment de les seves previsions sobre l’evolució del servei no l’allibera de les obligacions assumides amb motiu del contracte i la resta de legislació aplicable, ni li concedeix dret a indemnització o compensació de cap tipus, excepte en el supòsit de ruptura de l’equilibri econòmic d’aquesta relació contractual derivat de:
a) Les modificacions que l’Ajuntament ordeni introduir en el servei i que incrementin els costos o disminueixin la retribució.
b) No revisar les tarifes del servei d’acord amb la clàusula 8a
c) Quan concorrin circumstàncies sobrevingudes i imprevisibles que determinin la ruptura de l’equilibri econòmic d’aquest contracte”.En canvi, en la documentació en la qual la Junta de Govern de l’Ajuntament de Gandia s’ha basat per aprovar inicialment la modificació de tarifes que ara amb aquesta Resolució aprova la Direcció General de Comerç i Consum sí que apareix un suposat pacte entre l’Ajuntament i l’empresa Aigües de València, segons acord de la Junta de Govern de 23 de gener de 2012 pel qual es reconeixia una indemnització composta per cànons no amortitzats, inversions no amortitzades i lucre cessant. Aquest fet que va ser contradit segons sentència que ja hem citat, s’ha tornat a esgrimir en la documentació municipal que justifica l’actual modificació tarifària.
D’altra banda, la pròpia documentació municipal recull que el cànon anticipat de 55.002.514 euros que es va lliurar a l’Ajuntament en el moment de formalitzar el contracte, 3 de abril de 2008, era en concepte de resultat dels excedents d’explotació (marges) esperats del contracte. No podia ser d’altra manera, ja que el punt 15 del Plec de Condicions del contracte així ho definia i torna a repetir que les previsions que hagi fet el contractista s’entendran al seu risc i ventura.
Cànon anticipat i total, pels 25 anys de concessió, que la mateixa sentència ja esmentada diu “com ja es va establir en actuacions recaiguts en seu de peça cautelar, pel que sembla el cànon percebut per l’Ajuntament amb que s’havien d’executar les obres corresponents al pla director d’abastament, 55 milions, va ser destinat a altres menesters, sense que s’executessin aquestes obres “.
L’actual proposta de modificació tarifària pretén que la indemnització que reclama l’empresa Aigües de València SA a l’Ajuntament per la no aplicació de les pujades de tarifes previstes i, sobretot, per l’amortització del cànon i que l’Ajuntament de Gandia va pretendre traspassar a un tercer en un nou concurs que va ser anul·lat per la sentència del Tribunal del Contenciós Administratiu que venim citant, sigui ara assumida pels consumidors d’aigua potable a Gandia fins al final de la concessió amb la creació d’aquest nou concepte d’amortització tècnic-financera, en la qual mantindrien la tarifa d’inversions transitòria, incrementada ara en un 11,71% i anualment amb l’IPC.
Per al recurrent, aquí hi resideix el quid de la qüestió que tractem. Sembla ser que des d’un principi, en el moment de la concessió de l’actual contracte, a finals de l’any 2007 i principis del 2008, els càlculs executats per les empreses licitadores, sempre es van fer obviant que hi havia una part de la tarifa que era transitòria, doncs s’havia vinculat a l’amortització de les inversions executades en els anys 2004-2007 per l’empresa sota la direcció del Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament de Gandia, per a l’eliminació dels nitrats, que van suposar unes inversions de més de 17 milions d’ euros.
Arribats a aquest punt, volem ressaltar com el mateix expedient 923131/092004 sol·licitat per Omnium Ibérico a la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència es refereix a una tarifa transitòria de noves inversions en el servei de subministrament d’aigua potable a la ciutat de Gandia i s’autoritza el 8 d’octubre del 2004. Aquest expedient de noves tarifes de 2004 suposava l’aplicació durant 10 anys d’una tarifa d’obres i així resa la resolució de la Conselleria i una tarifa de tractament de 0,12 euros / m3, que segons el propi expedient d’Omnium Ibérico estaria calculat per dues etapes de tractament a les plantes desnitrificadores.
Amb aquestes noves tarifes de 2004 es va produir una alça significativa del preu de l’aigua potable de Gandia, més d’un 60%, justificat per l’amortització de les inversions durant un període de 10 anys i per l’establiment d’un nou concepte tarifari per cobrir el cost del tractament de l’aigua a les plantes desnitrificadores que suposa 0,12 euros / m3 d’aigua consumida més, i així obtenir una aigua tova, de mineralització feble, baixa en calci i magnesi i amb una concentració de nitrats inferior a 25 mg / litre.
Però, ara, i sembla ser que en el moment de les “negociacions” sobre el cànon anticipat per a la nova concessió de 25 anys, segons es desprèn de la documentació municipal, el que s’esperava i ara s’aconseguiria amb la Resolució que amb aquest escrit volem recórrer, és que el muntant de la tarifa transitòria d’inversions, justificada llavors per obres realment realitzades per millorar la qualitat de l’aigua de Gandia, es reconverteixi “segons el pactat” (entre Ajuntament i empresa) en l’amortització d’un cànon anticipat de 55 milions que no es va invertir en el Pla Director de l’Abastament, quan ja ha quedat clar, fins i tot per sentència, que el contracte era a risc i ventura del contractista, que no té dret a indemnització i que el cànon es calcula pels sobre-beneficis esperats i, en cap cas, s’havia d’haver calculat sobre el manteniment d’una tarifa transitòria, per a deu anys, que era clarament finalista i justificada per obres realment fetes.
Si l’actual modificació de tarifes es mantingués segons l’aprovat per la Direcció General de Comerç i Consum, s’estaria “castigant” als consumidors d’aigua potable de Gandia fins a l’any 2033 amb unes quotes de servei i consum per indemnitzar “l’error de càlcul” de l’empresa licitadora en el seu dia, actual concessionària, a més sense que l’augment tarifari que suposa estiga lligat a les obres i millores del Pla Director que estan pendents gairebé totes elles des de l’any 2007, i, per al recurrent, s’estaria vulnerant el principi de risc i ventura i oblidant que ja s’ha sentenciat que “de manera que si els usuaris han d’assumir un increment de tarifa derivat d’una gestió inadequada dels recursos, de cap manera han d’assumir la inviabilitat financera del contracte per a l’empresa concessionària , inviabilitat amb què han de carregar la concessionària sota el principi de risc i ventura a què s’havia obligat “(Sentència nº506 / 2013 del Jutjat del Contenciós Administratiu núm.3 de València, Procediment Ordinari 4/13, de data 16 de desembre de 2013 ).
Per tots els motius i consideracions exposadesSOL·LICITE
Que es tinga per interposat aquest recurs contra a Resolució de data 21 de juliol de 2016 del director general de Comerç i Consum per la qual s’aprova la modificació de la tarifa del subministrament domiciliari d’aigua a Gandia, servei que presta l’empresa Aigües de València SA, Exped. 151.028 / 072.016, publicada en el DOCV número 7842 / 2016.08.02 i es declare la nul·litat.
Així mateix, demane que la Direcció General de Comerç i Consum sol·liciti a l’empresa Aigües de València SA que presente una nova proposta de modificació de tarifes en què s’elimine totalment la tarifa d’inversions transitòria aprovada el 8 d’octubre de 2004, un cop han passat àmpliament els 10 anys de la seva vigència i els consumidors de Gandia ja hem amortitzat aquelles obres.
A Gandia, a 5 d’agost de 2016.
