Per Joan Francesc Peris, Portaveu d’Els Verds
És veritat que en els ajuntaments, moltes vegades, els polítics locals se senten massa sols quan forts interessos particulars pressionen per treure endavant els seus projectes. He conegut eixa sensació agra de sentir la soledat del corredor de fons intentant defensar la legislació vigent davant de poderosos que no tenen cap escrúpol de vorejar-la o, fins i tot, ignorar-la si consideren que va en contra del seu benefici. No és gens senzill. Més encara, mantenir les idees plasmades en el programa electoral i votades a les urnes de vegades és criticat per gent que està en la política amb una visió molt més pragmàtica, amb absència de principis, i que es pleguen, ràpidament, diguem, a la primera pressió. Així, és habitual que els xicotets, la immensa majoria de l’electorat, es cansen de veure com a les primeres de canvi, decauen les promeses, els principis, les propostes de la campanya i surten nous projectes que no s’havien ni discutit, ni presentat, ni sancionat per les urnes i que, moltes vegades, perjudiquen a molta més gent que beneficien. És per això que vull recolzar la posició manifestada pel Bloc de Gandia davant la proposta del PSOE de requalificar el polígon de Sanxo Llop i permetre els usos comercials en eixa zona que ha generat una forta crisi al si del govern municipal i pense que també en el de la mateixa Més Gandia.
Aquest debat tracta del fons i de la forma, del continent i del contingut i, probablement, qui més es juga és justament el Bloc de Gandia per a futures conteses electorals. L’objectiu de dotar de més sòl comercial a la ciutat, donant solució a una urbanització fallida que ha causat molts perjudicis als propietaris del sòl afectat, li interessa al PSOE com a responsable polític d’eixa nefasta gestió urbanística, sense parar-se a pensar quines conseqüències tindrà sobre el ja més que en crisi xicotet comerç urbà. Però el PSOE sempre ha estat a favor de les grans superfícies comercials a Gandia i no ho ha amagat. Ara és coherent amb la seua política que ha permés i ha afavorit les altres urbanitzacions comercials perifèriques ja existents. El PP diu que no votarà a favor. Anem a creure-ho, en principi, encara que no direm gat fins que estiga al sac i ben lligat. Ciutadans sembla que està a favor de la consulta participativa i que votarà el que aquesta diga. Però on està el problema de fons i de forma i l’autèntica crisi política és en Més Gandia. El programa electoral de Més Gandia, com sempre ha estat en les forces polítiques que hi pertanyen, Bloc, Esquerra Republicana i EU, era clar i transparent. Sota el lema genèric de Recuperem Gandia, a l’apartat de la Gandia del Desenvolupament Sostenible es proposava rotundament “reforçar el xicotet comerç. (…) Potenciar el xicotet comerç dels barris enfront els centres comercials i les grans superfícies a la perifèria”. Més clar, aigua. Amb eixe programa, Més Gandia obtingué 5 regidores i regidors, més del 17% dels vots, en unes eleccions que participaren 37104 persones, el 72,18% del cens electoral. Ara, em pregunte: és més democràtic i acceptable per algun dels membres de Més Gandia, com ha manifestat un dels seus regidors, que en una consulta que ni de lluny té les garanties d’unes eleccions locals, amb una participació de només el 10 o el 15% del cens, es puga acceptar una proposta que va clarament en contra del programa electoral? No tenen suficient legitimitat política les regidores i regidors de Més Gandia per a votar no als usos comercials en Sanxo Llop fonamentant-se en el seu programa, amb un suport amplíssim, més que mai en la història del partit? Jo crec que sí. Pense que la consulta només amaga l’interès d’alguns en amagar sota una pretesa democràcia participativa la seua voluntat de votar junt al PSOE. Una democràcia participativa o real, com les forces alternatives hem defensat històricament, sols pot substituir al que han decidit les urnes de la democràcia representativa si participa la majoria de l’electorat. Sols si es tractara d’un referèndum, presencial, amb urnes i cens electoral clar, en el que participara, al menys, tanta gent com a les passades eleccions locals, podrien legitimar-se canvis de programa. Ni tan sols una assemblea interna de partit ho hauria de fer, doncs el programa electoral, si realment volem recuperar el sentit de la política coherent i honesta, ha de considerar-se sagrat durant els quatre anys de mandat.
Passe el que passe amb l’actual govern municipal, considere que el Bloc de Gandia hauria d’exigir coherència als seus socis de coalició i mantenir la seua encertada política de defensar el model de ciutat sostenible i, amb ella, el xicotet comerç urbà enfront de les grans superfícies. Ja ho he escrit altres vegades, a Gandia han estat històricament en eixa batalla i, ara, poden guanyar-la si es mantenen ferms i, és cert, si el PP fa el que diu que pensar fer. Esperem-ho.
