Per Joan Francesc Peris, Portaveu d’Els Verds de Gandia.
Recentment vaig escoltar una bona notícia de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública: que les televisions de les habitacions de l’hospital serien gratis.
Certament és tracta d’un avanç. Els acompanyants i els malalts que estiguen no massa malalts, podran veure els magnífics programes dels canals de televisió i la publicitat sense pagar. Clar, si poden i la malaltia els ho permet.
Als que no els agrade la TV i els agrade llegir el diari o una revista, activitat molt menys molesta per al malalts i culturalment potser més positiva, els comprarà la Conselleria els diaris o els llibres? I l’aigua o un cafè o un suc podrien ser també gratis per a les llargues hores d’estància al costat d’un familiar ingressat? Perquè ara la televisió gratis? Perquè venen les eleccions?
Bromes a banda, la veritat és que he esperat aquests quatre anys des del Pacte del Botànic entre el PSOE, Compromís i Podemos altres notícies de major envergadura al voltant de millores en la sanitat i en els serveis socials.
Per exemple, està bé que l’espera d’una primera visita per a un especialista de l’hospital siga de 5 mesos?
Són suficients les residències de la tercera edat a la comarca?
Totes les iniciatives de noves residències de la tercera edat han de ser d’empreses privades?
Va a construir-se alguna residència de la tercera edat pública en Gandia en els propers temps? Quines són les previsions de la Conselleria?
Les persones majors o les famílies amb persones majors dependents d’una plaça en un residència que no poden pagar els 1.800 euros al mes o més que costa quans mesos han d’esperar l’ajuda pública per a la plaça?
I, quan pensen en la magnífica tasca que fan els centres de dia, és suficient amb només un centre de dia a Gandia? Quan una família vol portar a una persona major, quant tarda l’ajuda pública per a pagar el seu cost?
Està bé guanyar-se un titular en els mitjans de comunicació amb la gratuïtat de les televisions en les habitacions de l’hospital però potser que els usuaris de la sanitat i els serveis socials haurien donat prioritat a altres necessitats més bàsiques que la de veure la TV?
I, ara que ja està tombant-se l’antic hospital de Gandia, una darrera qüestió: definitivament, s’ha abandonat el projecte anunciat en campanya electoral pel PSOE i la senyora alcaldessa d’ubicar un hospital de malalts de llarga estància o crònics a Gandia? Una mitjana de 130 malalts crònics de la Safor es deriven cada any a la Pedrera de Dénia.
Clar, la sort que tenim és que els familiars poden desplaçar-se a visitar-los en el tren Gandia-Dénia o, si van en cotxe, poden anar per l’autopista que ja no té peatge o agafar la magnífica xarxa d’autobusos que cada hora té un servei de Gandia a Dénia.
Pena d’infraestructures i fàstic d’incompliments de promeses electorals.
