Per Joan Francesc Peris, Portaveu d’Els Verds de Gandia.
Una immensa mobilització estudiantil està produint-se en molts països europeus per exigir als Estats una major implicació en la lluita contra el canvi climàtic, de la que per cert no s’estan fent ressò els grans mitjans de comunicació espanyols.
Primer, van ser els belgues, després se’ls van unir suïssos, holandesos, alemanys… I divendres passat les mobilitzacions estudiantils contra el canvi climàtic van començar a França i Regne Unit.
Seguint la crida de l’adolescent sueca Greta Thunberg, que només amb 16 anys ha posat dempeus als estudiants suecs i danesos, les manifestacions de joves contra el canvi climàtic es multipliquen per Europa amb la mirada posada en la convocatòria d’una vaga estudiantil mundial de l’15 de març. Un moviment que revela el fàstic de les noves generacions davant les mesures insuficients contra el canvi climàtic.
“Els joves han de reaccionar pel clima davant la inacció dels polítics” -asseguren. Els joves francesos al Ministeri de Transició Ecològica, davant de la seua inactivitat, ja li diuen Ministeri de Traïció Ecològica.
Mentrestant, ací, en Espanya, hem viscut ens els darrers anys com hem passat d’un Mariano Rajoy que negava la pròpia existència del canvi climàtic a un Pedro Sánchez que s’ha quedat en avantprojecte d’una de les seues lleis promeses: justament, la del canvi climàtic.
Quan tots els estudis científics senyalen que una de les zones que més patirà -i ja està patint- les conseqüències de la pujada de la temperatura del planeta serà la Mediterrània occidental, és a dir, el nostre litoral, amb l’augment del nivell de la mar, la sequera i, al mateix temps, els fenòmens violents de gotes fredes, els dirigents dels partits governants, PSOE i PP, no reaccionen.
És tràgic per al nostre futur, que Alemanya amb moltes menys hores de sol que Espanya més que duplique la instal·lació de plaques d’energia solar fotovoltaica. Mentrestant, ací, el sector energètic continua estant controlat per les grans corporacions de l’energia i els seus interessos en el rebut de la llum. L’energia solar seria una gran aposta mediambiental i econòmica per al país, aportaria milers de llocs de treball i, al temps, ajudaria en molt a la reducció d’emissions de CO2 en la producció elèctrica.
Però, al contrari, quan s’anuncia el tancament de les mines de carbó de Lleó i de la tèrmica d’Andorra de Terol, teòricament per eliminar les emissions de CO2, ens assabentem que Espanya està comprant energia elèctrica procedent d’una tèrmica de carbó de Marroc perquè és més barata. Com si el CO2 que puja al cel en Marroc no passara la frontera de Melilla.
És tot un desgavell, una hipocresia i un abandó de les responsabilitats que tenen els governants de garantir el futur de totes les persones i treballar activament per la reducció dels gasos contaminats.
Em pregunte: davant d’aquesta inactivitat dels successius governants, estaran les portes giratòries que acaben amb ex-presidents del govern i ex-ministres en els consells d’administració de les grans empreses elèctriques?
