Per Joan Francesc Peris, Portaveu d’Els Verds. Publicat en l’edició de paper de la Safor del diari Levante-EMV (28 de juliol de 2018).
Mire el rebut de l’aigua potable i observe que estic pagant, que estan pagant totes les famílies i empreses de Gandia, per un nou concepte -que el govern municipal no ha explicat- i que suposa al voltant de 10 euros de pujada cada vegada que el paguem. I recorde que l’aprovació dels nous preus de l’aigua potable, en el seu dia, va provocar una forta divisió al si de Més Gandia, doncs no hi ha més justificació que la de pagar el canons anticipats de més de 70 milions d’euros que en el moment de la renovació de la concessió del servei de l’aigua potable va rebre l’Ajuntament, i que amb la pujada s’han convertit en un préstec més dels que hem de tornar, però directament la ciutadania, no el propi Ajuntament. És a dir, el govern municipal ha consentit un nou impost directe que no té res a veure amb cap inversió de millora del servei de l’aigua potable. Paguem aigua a preu de “caldo” i no he escoltat a cap membre del govern municipal dir alguna cosa al voltant del perjudici que suposa per als usuaris.
Sempre he pensat que el concepte de sostenibilitat va molt més enllà de la gestió de les àrees verdes: abasta la globalitat de la gestió de l’Administració i les conseqüències d’eixa gestió en la vida quotidiana de les persones i el medi. Tothom sap que les avaluacions d’impacte ambiental, no només valoren els valors naturals afectats per un projecte, sinó que ho fan sempre tenint en compte les millores o perjudicis en les persones. El meu article anterior parlava d’eixa sostenibilitat, de la que lliga el medi ambient a les condicions socials i econòmiques de les persones que en ell habitem, no de la gestió concreta de l’Àrea de Medi Ambient, que en molts casos, és continuació d’anteriors gestions, com jo vaig fer quan vaig arribar a l’Ajuntament, doncs també hem vaig trobar projectes iniciats que considerava eren molt encertats. Vaig aprendre moltes coses del meu company Emili Selfa i he aprés molt de moltíssimes persones que estimen Gandia i els seus valors socials i ambientals.
Però, si el senyor Ródenas vol ser sincer, hauria de contar perquè l’Ajuntament de Gandia, amb el govern PSOE–Més Gandia, va retirar el recurs contra el Pla Especial de la Marjal del PP i que només ha estat rectificat per l’acció de la Fiscalia que ha exigit a la Generalitat la protecció total de la Marjal i l’eliminació de l’ús esportiu, no només del camp de golf. Per cert, en eixa acció de la Fiscalia he participat per ser portaveu d’Els Verds de Gandia i sabent que són moltes les persones i organitzacions que han al·legat en el mateix sentit. Per això, ara que la Generalitat ha acceptat la proposta de la Fiscalia, vostés han eixit per a quedar bé davant de totes eixes persones que, des de sempre, estimen, hem lluitat i volen protegir la Marjal. Jo no em sent més que cap d’ells, només un més dels que no hauria venut mai la Marjal per una poltrona, o no hauria mai promogut una gran superfície comercial en contra de la sostenibilitat social d’una ciutat plena de petites i mitjanes botigues que ocupen milers de persones i són -eren en molts casos- el sustent de moltes famílies. No, no m’agrada el “caldo” gelat que està servint l’actual govern a una ciutat aturada, sense projecte global estratègic per la sostenibilitat social i ambiental i que s’allunya d’altres llocs, alguns no massa llunyans, que estan eixint millor de la crisi que Gandia. Passege pels carrers de Gandia i veig massa locals tancats, massa zona blava que, per cert, no sé perquè no s’amplia als carrers al voltant de les grans superfícies comercials com sí s’ha fet a algunes barriades populars de la ciutat.
Tampoc m’agrada el “caldo” que s’ha abocat a la Societat Protectora d’Animals de la Safor, com a moltes persones que han participat en diferents manifestacions contra la seua gestió en aquest tema i, amb ells, com un més, pense que no hi havia cap motiu per a no seguir amb un conveni amb la Protectora per al servei de recollida i cura d’animals de la ciutat. Al Consell Animalista ho han dit ben clar i també al carrer. Ha pensat algú en la sostenibilitat de la Protectora, de totes les persones voluntàries al seu voltant, quan s’adjudica el servei a una empresa en detriment de molts anys de servei? Aquesta tassa era de “caldo” o de verí?
Sé que sóc ignorant en moltes coses i sempre estic disposat a aprendre i sempre ho estaré però, a hores d’ara, tinc alguna certesa i una d’elles és que, més enllà de les declaracions de principis, s’ha de mirar les accions dels governants i el “caldo” que serveixen a la gent i al seu futur cada dia per sobre de la ideologia que diuen tenir. Per això, vaig intentar, junt a magnífics funcionaris municipals, que és servira bona aigua potable no “caldo” a totes les famílies i que no s’ompliren, no de “caldo”, sinó d’aigües negres, les plantes baixes i alguns primers pisos de la platja en els moments de pluja torrencial amb un Pla contra Inundacions que des de 2007 està per acabar. Per a quan?