Per Joan Francesc Peris, Portaveu d’Els Verds de Gandia.
M’atreviria a dir que en la dècada dels 90 i en els primers anys de l’actual segle, Gandia va tenir un model de ciutat, no sense contradiccions i daltabaixos, però ja fa uns 10 anys o un poc més que ni es veu, ni s’endevina.
S’ha perdut el fil estratègic de ciutat sostenible i avançada i hem passat a una ciutat sense ànima, en crisi estructural dels sectors econòmics més tradicionals i que més ocupació generaven (xicotet comerç i turisme familiar) i, a hores d’ara, no sabem cap on anem, si és que anem enlloc.
Encara que us semble mentida, m’ha sorgit aquesta reflexió que vinc mastegant des de fa anys al veure com una vegada més no es valora el patrimoni natural, els arbres, quan es projecta una infraestructura.
Malgrat l’esforç que la ciutat, i la UE amb les seues aportacions econòmiques, va fer per la peatonalització d’una bona part del centre històric, el cotxe i les seues necessitats ha tornat a ser el rei de la creació i no només es talen directament els arbres que calga per a fer qualsevol cosa al seu servei, sinó que les fires del motor ocupen totes les zones peatonalitzades, arribant a l’absurd de veure les persones caminant pel la calçada mentre els cotxes estan sobre les voreres i el passeig.
A Gandia no s’ha sabut mantenir la coherència d’una estratègia sostenible, ha mancat voluntat política a llarg termini i sobrat tacticisme i por, o covardia. Potser per a mantenir-se en el poder calguen, però tal vegada estar al poder municipal per a no fer res no s’ho valga. Per a tenir un bon jornal, sí, però res més.
El govern del PP va talar arbres de manera innecessària, ara que governa l’esquerra, també. El govern del PP volia fer un camp de golf a la Marjal, l’esquerra municipal va retirar el recurs contra eixe projecte pactant amb Ciutadans i, quan la Conselleria de Medi Ambient revisa el Pla de la Marjal obligada per la Fiscalia, pretén mantenir l’ús esportiu, quan és clar amb la legislació en la mà, que les zones humides són especialment protegides. A més, haurien de saber que en el seu dia, la ciutat hagué d’indemnitzar un propietari per eliminar l’ús esportiu d’una zona de la marjal, el camp de tir.
Sembla mentida com s’ha volgut oblidar una línia estratègica d’actuacions clarament sostenibles. Ni s’ha seguit amb el projecte de dipòsits contra les inundacions de la platja, que tan bon resultat ha donat en les zones on sí estan en marxa, ni es va dedicar el canon anticipat de la concessió de l’aigua per a millorar la xarxa de l’aigua potable ni acabar el projecte d’aigua de qualitat per a tota la ciutat. Tampoc s’ha apostat seriosament i amb dedicació per convertir l’Auir i la Marjal en un gran parc natural, recuperat, i que podria ser la gran oferta complementària del turisme de platja familiar que teníem.
No hi ha model estratègic, fins i tot, s’ha perdut la direcció política de capital de la Safor en temes cabdals com el tractament ecològic dels residus, que podria generar centenars de llocs de treball estable.
Ha guanyat aclapadorament el cadascú que acampe i qui més puga que arrape. Així, seguirà patint la natura i els sectors més desfavorits i, també, els empresaris més avançats i amb millor ètica. Guanyen els “botellons”, les grans superfícies, els vehicles a motor i els negocis ràpids. Certament això passa a molts llocs, a moltes ciutats, però per arribar ahí no cal massa política, el neoliberalisme ja ho porta. I no m’oblide com, també, s’ha abandonat la relació històrica de Gandia amb les persones de la protectora d’animals. No ho entendré mai.
A Gandia, no només són arbres tallats, s’ha tallat molt més…
